El dossier de premsa és un format informatiu molt elàstic, que permet explicar les novetats amb tots els ets i uts. Un dossier pot estar constituït per 4 pàgines però també per 40, i permet incloure-hi disseny gràfic perquè, a més de text, pot estar compost per imatges.
La grandària variable del dossier permet que s’hi pugui incloure un índex (com si fos un informe) i que es pugui aprofundir molt en la temàtica que s’hi tracta, incloent-hi antecedents, dades estadístiques i tècniques, gràfiques comparatives… però sense entrar en el tecnicisme.
A la primera pàgina interior (el dossier comença sempre amb una portada amb el títol i la data de lliurament a la premsa), i després de l’índex si es dóna el cas, cal fer-hi un resum d’allò que s’està presentant, per facilitar la feina i la comprensió. Ja a les pàgines posteriors s’entrarà en matèria, exposant detalladament totes les dades.
El dossier de premsa pot ser lliurat com a complement d’una nota de premsa (i, per tant, en format electrònic –mitjançant la tramesa per correu electrònic), però moltes vegades és el suport bàsic d’una roda de premsa o d’una visita de premsa (visita d’obres…). Pensant en aquests casos d’atenció a la premsa, i el cas de dossiers extensos (per exemple, de 15 pàgines en amunt), aquests dossiers es poden acabar amb dues o tres pàgines en blanc, que puguin servir perquè els periodistes prenguin notes durant la roda/visita de premsa.
Si la temàtica de la roda/visita de premsa ho permet, el dossier pot anar acompanyat, a més, d’un suport digital (CD, DVD, llapis de memòria) amb imatges (estàtiques i en moviment: fotos i vídeos), per ajudar a la tasca de contextualitzar la informació que tindran els periodistes de mitjans.
dissabte, 9 d’agost del 2008
dissabte, 2 d’agost del 2008
La nota de premsa
Comencem per una cosa que sembla senzilla però que “constitueix tot un món”: la nota de premsa.
La nota de premsa també la podem denominar comunicat de premsa (alguns autors diferencien els dos termes, però crec que no cal entrar en definicions excloents). És un text que, d’una manera clara però concisa, concisa però clara, exposa un fet considerat noticiable (és a dir que alguna part de la societat, i no només l’entitat o associació que l’escriu, pot considerar-lo important).
La nota de premsa ha de contenir com més W’s millor (la teoria de les 6 W –sis ve dobles– és la que s’ensenya al primer curs de periodisme, i que consisteix en respondre a 6 preguntes sobre el fet que s’està descrivint: Què / What, Qui / Who, Com / How, On / Where, Quan / When i Per què / Why). Aquesta teoria s’aplica (o almenys s’hauria d’aplicar) a tots els textos periodístics, per donar tota la informació possible a la ciutadania.
L’inici de la nota de premsa, de la mateixa manera que una notícia publicada a la premsa escrita, és el títol, que condensa, en una sola frase, l’essència de la informació que aquesta nota de premsa conté.
Tot seguit pot venir ja el cos de la nota de premsa, tot i que moltes vegades (i per tal d’aportar més informació condensada) s’inclouen un, dos o tres subtítols (semblants al títol, però amb un contingut d’informació més secundari).
El cos de la nota de premsa consisteix en, com a mínim, un paràgraf que descrigui el màxim de W’s sobre l’assumpte que tractem.
Les notes de premsa han de tractar només sobre una temàtica noticiable; això vol dir que no és ètic aprofitar l’ocasió per descriure o “vendre” altres assumptes (per exemple, en el cas d’una nota de premsa feta per una empresa, no hem d’aprofitar per parlar de les excel·lències d’un producte que no té res a veure amb el motiu de la nota). Una altra cosa diferent és que aprofitem la nota de premsa per sintetitzar en un petit paràgraf què és i a què es dedica l’entitat o associació que escriu aquesta nota. En aquest cas és útil, i fins i tot important, que hi sigui. Aquest paràgraf explicatiu estarà sempre al final de tot de la nota de premsa, perquè es considera informació complementària per als periodistes.
La nota de premsa ha d’acabar sempre amb unes dades de contacte per si es dóna el cas que els periodistes necessitin aclarir alguna cosa exposada a la nota, o bé que vulguin tenir “declaracions” (és molt usual en espais informatius de ràdio, que recorren a “talls de veu” per trencar amb la monotonia del text llegit per un/a locutor/a). Les dades de contacte haurien de ser tant electròniques (adreça de correu electrònic) com convencionals (número de telèfon, fix i/o mòbil).
El que hem exposat fins ara és, en síntesi, el que ha de contenir una nota de premsa, que sempre ha d’estar datada (per saber en quin dia està contextualitzada aquella informació). Per a altres elements que poden acompanyar la nota de premsa (dossiers, fotografies, altra documentació…) i per a altres tipus de notificacions a la premsa (convocatòries, dossiers…) us emplacem a propers posts.
Aquest bloc el podem fer entre tots, de manera que si hi trobeu a faltar alguna cosa, o voleu matisar algun aspecte exposat aquí, no dubteu en comentar-ho.
La nota de premsa també la podem denominar comunicat de premsa (alguns autors diferencien els dos termes, però crec que no cal entrar en definicions excloents). És un text que, d’una manera clara però concisa, concisa però clara, exposa un fet considerat noticiable (és a dir que alguna part de la societat, i no només l’entitat o associació que l’escriu, pot considerar-lo important).
La nota de premsa ha de contenir com més W’s millor (la teoria de les 6 W –sis ve dobles– és la que s’ensenya al primer curs de periodisme, i que consisteix en respondre a 6 preguntes sobre el fet que s’està descrivint: Què / What, Qui / Who, Com / How, On / Where, Quan / When i Per què / Why). Aquesta teoria s’aplica (o almenys s’hauria d’aplicar) a tots els textos periodístics, per donar tota la informació possible a la ciutadania.
L’inici de la nota de premsa, de la mateixa manera que una notícia publicada a la premsa escrita, és el títol, que condensa, en una sola frase, l’essència de la informació que aquesta nota de premsa conté.
Tot seguit pot venir ja el cos de la nota de premsa, tot i que moltes vegades (i per tal d’aportar més informació condensada) s’inclouen un, dos o tres subtítols (semblants al títol, però amb un contingut d’informació més secundari).
El cos de la nota de premsa consisteix en, com a mínim, un paràgraf que descrigui el màxim de W’s sobre l’assumpte que tractem.
Les notes de premsa han de tractar només sobre una temàtica noticiable; això vol dir que no és ètic aprofitar l’ocasió per descriure o “vendre” altres assumptes (per exemple, en el cas d’una nota de premsa feta per una empresa, no hem d’aprofitar per parlar de les excel·lències d’un producte que no té res a veure amb el motiu de la nota). Una altra cosa diferent és que aprofitem la nota de premsa per sintetitzar en un petit paràgraf què és i a què es dedica l’entitat o associació que escriu aquesta nota. En aquest cas és útil, i fins i tot important, que hi sigui. Aquest paràgraf explicatiu estarà sempre al final de tot de la nota de premsa, perquè es considera informació complementària per als periodistes.
La nota de premsa ha d’acabar sempre amb unes dades de contacte per si es dóna el cas que els periodistes necessitin aclarir alguna cosa exposada a la nota, o bé que vulguin tenir “declaracions” (és molt usual en espais informatius de ràdio, que recorren a “talls de veu” per trencar amb la monotonia del text llegit per un/a locutor/a). Les dades de contacte haurien de ser tant electròniques (adreça de correu electrònic) com convencionals (número de telèfon, fix i/o mòbil).
El que hem exposat fins ara és, en síntesi, el que ha de contenir una nota de premsa, que sempre ha d’estar datada (per saber en quin dia està contextualitzada aquella informació). Per a altres elements que poden acompanyar la nota de premsa (dossiers, fotografies, altra documentació…) i per a altres tipus de notificacions a la premsa (convocatòries, dossiers…) us emplacem a propers posts.
Aquest bloc el podem fer entre tots, de manera que si hi trobeu a faltar alguna cosa, o voleu matisar algun aspecte exposat aquí, no dubteu en comentar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)